nou blog

Por Susanna - 12 de Mayo, 2011, 10:11, Categoría: General

M'he instal·lat en una altra llar. A sota hi ha l'adreça. http://empassapelcap.blogspot.com

Permalink ~ Comentarios (-12) ~ Comentar | Referencias (0)

Comptes de plàtan

Por Susanna - 6 de Diciembre, 2009, 21:00, Categoría: General

L’estadística (aquella ciència que diu que si jo menjo dos pollastres i tu cap, mengem un pollastre cada un) es dedica a esbrinar seqüències regulars de comportament en qualsevol olla de grills. Que ningú no dubti que trobarà sèries repetides de combinacions de dues variables per estrambòtiques que semblin. I que les representarà amb números i també amb corbes que després es poden pintar de colors i projectar en una pantalla i deixar a la gent bocabadada - carai sí que en sap aquesta noia, a veure qui s’atreveix a replicar-li aquest percentatge! Jo, que no tinc gaire idea d’estadística, em dedico, de tant en tant, a recopilar respostes de gent diversa a qüestions intranscendents. I estic segura que, si sabés tractar les dades, em sortirien unes corbes ben conjuntades. Sense anar més lluny, l’altre dia vaig plantejar a persones diferents la mateixa situació: demà t’has de trobar amb algú a Barcelona, però no coneixes ni el lloc ni l’hora; aquest algú també s’ha de trobar amb tu i tampoc no coneix ni el lloc ni l’hora. On aniries? La major part de la gent contesta: a les 12 a la Plaça Catalunya. N’hi ha de més curioses. Fa un parell o tres de mesos li vaig preguntar al pediatre de les meves filles si hi havia algun preventiu per als polls, la gran plaga infantil, i em va dir que no, i que millor no posar potingues químiques al cap dels nens – ni de les nenes. Com que li agrada aconsellar coses rares, em va suggerir que si, mai els trobo polls, els suqui el cabell amb maionesa com si fos una mascareta, els posi un gorro de dutxa i, apa, a dormir. Al matí, ni un poll enganxat. No ho he provat encara, però sempre que ho comento amb algun pare o mare, indefectiblement em pregunten si la maionesa ha de ser de pot o de casa!!! Què em sé, jo. No vaig gosar de demanar-li al metge, coi! Ara porto entre mans una enquesta del tipus acció / reacció: jo dic fruita i la gent contesta el primer que se li ocorri. La majoria diuen poma i pera, algú ha dit maduixa, i també préssec – la meva filla, mandarina - però són minoria. No hi ha ningú que m’hagi dit plàtan. Potser és que he agafat una mostra poc aleatòria (amics, familiars i coneguts, sí, saludats, no); o massa restringida geogràficament (Barcelona i llogarets, Lleida, La Franja, poc més, sincerament). O potser és que encara treballo amb resultats provisionals, ves a saber. Hauré d’insistir més, a veure si descobreixo per què carai el Departament de Salut va triar un plàtan en la campanya 30 + 5. No crec que hagi estat per deixadesa o per ignorància: tothom sap que a Catalunya no es fan plàtans. És veritat que se’n consumeixen, i molt, però també es mengen moltes pomes i peres, i taronges. Insisteixo, no tinc gaire idea d’estadística, però, en aquest cas, no em surten els comptes.

Permalink ~ Comentarios (-11) ~ Comentar | Referencias (0)

Pacte ERC - FACAO?

Por Susanna - 6 de Diciembre, 2009, 21:00, Categoría: General

Els últims mesos, s’ha posat en marxa una pàgina web de promoció de Catalunya que es va inaugurar com a “Hazte fan de Catalunya”, perquè només es podia consultar en castellà. Després de rebre moltes queixes, el departament de la Generalitat competent (o no?), dirigit per ERC, va ampliar les opcions lingüístiques, de manera que s’hi pogués accedir en alguna de les llengues oficials de l’Estat espanyol, a més de l’anglès. I, com que no ve d’un pam, es van habilitar les opcions de català, castellà, valencià, anglès, euskera i gallec. Llàstima que no s’hage aprovat encara la llei de l’aragonès oriental, així hagués quedat rodona.

La pàgina ha estat accesible en eixos sis idiomes, català i valencià inclosos, fins que una colla d’eixelebrats que no pensen en la imatge de Catalunya i l’harmonia entre les regions d’Espanya, que estan a favor del dret a decidir, però només en algunes qüestions, i que quan es tracta de decidir com es diu una llengua, en lloc de preparar urnes, invoquen l’autoritat acadèmica, insisteixo, fins que una colla d’eixelebrats ha denunciat que una conselleria dirigidia per ERC fes palesa la fragmentació lingüística que reivindiquen els defensors del dret a la ignorància. Llavors, un 23 de setembre, desapareix l’opció del valencià.

I jo em pregunto, qui assessora aquesta gent? Han llogat un membre de la Facao per embolicar la troca? Un d’eixos il·luminats que diu que recorrerà una proposició de llei al Tribunal Constitucional perquè la consideren il·legal? (no puc parar de riure des de que ho vaig llegir! A qui se li ocorre dir que una proposició de llei és il·legal? Oh, sí, a un defensor del dret a la ignorància! I qui diu que el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre il·legalitats? Deixem-ho córrer). Em penso que n’hi havia un que es presentava a oposicions a la Generalitat, al cos de professorat d’ensenyament secundari, si no em falla la memòria, cofoi de poder cobrar dels pressupostos catalans mentre fa la botifarra.

O podria ser pitjor. Podria ser que es cuinés un pacte ERC – FACAO. Ho saben al carrer Calàbria? I a Fraga?

Permalink ~ Comentarios (-3) ~ Comentar | Referencias (0)

Intolerància de dretes, intolerància d'esquerres

Por Susanna - 27 de Agosto, 2009, 23:21, Categoría: General

Mon jaio explicava moltes anècdotes, i una de ben graciosa – no he sapigut mai si era real o inventada – passava en un entorn militar. Algú en càrrec demanava pel número “ocho”, i no eixia ningú; mon jaio li va preguntar al del costat, que també era de Fraga, si no era ell, i l’altre li va contestar que no, que ell era el vuit no l’”ocho”. També tenia anècdotes que es referien a dies passats a Barcelona, i mai no em va explicar que hagués d’aprendre la llengua dels barcelonins. Sí, en canvi, es va haver d’esforçar per entendre el castellà.
Mon jaio era de Fraga. No tenia gaires estudis, però savia que si anava a Lleida no li calia canviar d’idioma. La diferència entre mon jaio i jo és que jo he après a escriure la llengua que ell només parlava. Les coses són així de senzilles, i només per interessos tèrbols les volem maquillar, i, al final, cansa i avorrís.
Per això és avorrit haver de contemplar un altre camí – i ja m’he descomptat del tot – com mos neguen drets i realitats tant des de la dreta com des de l’esquerra.
Volem exemples? El dijous 30 de juliol, el PP, que vol dir José Luis Moret, Jaume Cabòs (t’he de dir Jaime a partir d’ara?), Santi Escandil, Amadeo Sampietro, Sofia Barco, Rosa Ana Aguilar i Antonio Martí van presentar al Ple de l’Ajuntament una moció en contra de la possibilitat que hi hague una llei que reconegue, ni que sigue tímidament, que a Fraga es parla català.
Més exemples? El 24 de juliol, la Comarca del Baix Cinca, governada pel PSOE, que vol dir Evaristo Cabistany, Maria José Fontanet, Antonio Sanclemente, Jorge Lapena, Joaquín Bayona, Miguel Luis Lapeña, Montserrat Villagrasa, Javier Consul, Magda Godia, Antonio Llop, Maria Blasa Cambra, Natalia Pirla i M. Carmen Sandoval, va enviar una carta on es pot llegir ben clar que “toda la documentación que se presente deberá ir en castellano”, i per si no quedava clar, insistís: “no dándose curso a ningún escrito que no sea presentado en castellano”.
Des de la meua humil i emprenyada situació, pregunto, Montse Villagrasa, si es pot presentar una proposició de Llei de Llengues a les Corts d’Aragó i donar suport a la carta que ha enviat la Comarca, tot en menys de dos mesos. Si creus, Montse, que sóc injusta, pensa en la cara que se m’ha quedat a jo quan he llegit la carta.
Hi ha gent de dretes i gent d’esquerres que té ambició d’escalar per viure de la política. Hi ha gent d’esquerres i de dretes que reneguen dels seus per alguna raó que se m’escapa, però que no deu ser gaire noble. També hi ha gent, d’esquerres i de dretes, que són massa covards per ser on són.
Com es diu un sistema on la llei s’utilitza en contra dels ciutadans? Com es diu un sistema on els governants parlen una llengua diferent a la dels ciutadans? Com es diu un sistema que obliga els ciutadans a canviar de llengua per fer un tràmit públic? Cal que ho escriga en totes les lletres o ja mos entenem tots? Qui és el colonialista? Qui és l’imperialista? Qui l’intransigent? Qui l’intolerant? Li ho pregunto al president de la comarca, Evaristo Cabistany, i a l’alcalde de Fraga, José Luis Moret, si saben com es diu eix sistema. I li ho pregunto també a Miguel Luis Lapeña, que me va jurar i perjurar que dimitiria del càrrec si la Comarca no acceptava escrits en català. Has dimitit ja, Miguel Luis? O només eren paraules?
Prompte arribaran eleccions, unes o altres, i començaran a parlar d’esquerres i de dretes. Tots són iguals. Iguals en l’amor al càrrec, iguals en la mentida i en la presa de pèl.
I en eix panorama, què mos queda? Als demés, no ho sé. A jo em queden els de Convergència Democràtica de la Franja, gent de la terra, que no són d’esquerres ni de dretes, simplement són persones que defensen lo nostre. Llàstima que encara no puguen votar lleis ni mocions. Tot arribarà.
I em queda també la confiança que Joaquín Vera i Francisco Garcia es mantindran ferms en la independència de criteri. Los dos sou de Fraga, i sabeu el que vol dir això, sabeu que ningú mos ha regalat mai res i que mos han fet sentir gent de segona sempre. Quim, quan vas rebre el premi Josep Galan, et vaig demanar públicament que fésseu costat a la gent que defensem lo nostre. Podem canviar les coses? O em defraudareu com ho han fet tots els altres?

(article publicat a La Voz del Bajo Cinca el 27 d'agost de 2009)

Permalink ~ Comentar | Referencias (0)

Benvinguts a Mcdonalds

Por Susanna - 30 de Julio, 2009, 22:10, Categoría: L'ababol

He rebut un email de noreplay@mcdonalds.es que em convida a omplir una enquesta de satisfacció per a la millora dels productes i serveis de Mcdonalds. Cada vegada el fhising és més sofisticat. Sé que el remitent no és Mcdonalds, perquè no en sóc client, i Mcdonalds em respecta, sap que som dos móns paral·lels. D’acord, hi he tret el cap en dues ocasions, sempre a l’estranger i per raons de força major. I, d’acord, últimament acompanyo alguna conversa amb la frase “a qui li agradi bé, i a qui no, que vagi al Mcdonalds”.
L’afegitó sol tenir a veure amb el plantejament que la projecció d’un país o d’una ciutat, també d’un poble, s’ha de fonamentar en el que li és propi, en el que fa que sigui singular.
Fa unes setmanes, parlava amb la Mari Zapater sobre això, sobre com costa de promoure entre els propis, no diguem entre els aliens, les figures locals i la rellevància que han tingut. Parlàvem, esclar, sobre la seva feina a l’entorn de Francisco Menén, cantant líric fragatí. Massa enlluernats per la televisió i per Hollywood, pareix que qui treballa a prop, o ha nascut a prop, no té tanta importància com qui ve de fora.
I m’assabento que el mes d’octubre s’inaugura a Fraga una exposició de Lorenzo Quinn, escultor i fill de l’actor Anthony Quinn, com diuen els diaris. A més l’Ajuntament de Fraga li ha comprat una escultura per presidir el Jardins dels Tres Noms (Juan Carlos I, Caterina, l’Alcabó - la que jo utilitzo de tota la vida, des d’abans que hi hagués jardins).
Per cert, he visitat la pàgina oficial de Mcdonals, i conté un avís que diu que no estan vinculats a cap promoció ni enquesta per internet, i que investiguen la font dels emails com el que jo he rebut. Són gent seriosa, no hi tinc res en contra, enteneu-me, és només que jo he fet una altra tria. Sóc de poble, què hi farem.

Permalink ~ Comentarios (-1) ~ Comentar | Referencias (0)

Grand Prix

Por Susanna - 30 de Junio, 2009, 0:18, Categoría: L'ababol

La vida és una sorpresa, tenia raó el Gato Pérez. Si no em passés la vida veient TV3 – a camins també Tele 5, però, ep! programes seleccionats, CSI, per exemple – sabria què carai és això del Grand Prix. M’he hagut de documentar, cosa que no passaria si fes un cop d’ull a canals d’entreteniment de tant en tant. Ara ja sé que un programa de la Primera, que al seu dia va presentar l’inefable Ramon Garcia i, posteriorment, el cantant (!) Bertín Osborne, es va vendre a la FORTA, que és aquesta cosa que agrupa els canals autonòmics, i amenitza els estius amb el títol Grand Prix. Evidentment, ni TV3, ni TVG ni ETB emeten el programa. Algú es preguntarà per què; bé, si no coneix la resposta, millor deixar-ho estar.

En tot cas, res a dir, no sóc crítica de televisió, em definisco com a simple usuària capritxosa, com el comú dels mortals, i veig el que vull, com tothom.

Ara bé, si el meu poble es planteja presentar-se al programa, llavors començo a investigar de què va això, i resulta que es tracta d’enfrontar pobles en diferents competicions, per aconseguir un premi embolicat de bona fe: diners per a obres socials al municipi guanyador.

Cada poble forma un equip de 30 participants, l’alcalde, un xiquet del poble i un personatge famós que fa de padrí. Fa una farum de caspa que espanta! Almenys a esperits sensibles com el d’una servidora, que pot atipar-se d’ababols a la vora del riu, però no suporta la possibilitat que Fraga es projecte al món, ni que sigue al món dels espectadors d’aquest programa, amb una imatge tan basta. Se m’acut que la propera podria ser promoure un concurs musical a partir de ventositats humanes. Per què no? A la fi, diuen, al Moulin Rouge funcionava.

Permalink ~ Comentarios (-2) ~ Comentar | Referencias (0)

El Temps de les Cireres

Por Susanna - 30 de Junio, 2009, 0:17, Categoría: L'ababol

Si haguéssem crescut en un país normal, vull dir sense censures lingüístiques, llargues dictadures i ganes d’embolicar la troca, haguéssem sabut abans que El Temps de les Cireres és una novel·la amb la qual Montserrat Roig va guanyar el Sant Jordi de 1976. És també un nom ben escollit per un motiu literari que arriba al tercer any de vida a Seròs, un poble del Segrià ben vinculat a Fraga i al Baix Cinca.

Vam créixer, però, com el burgés de Molière, sense saber que parlem en prosa, en una prosa que pot arribar a ser tan bella com la sapiguem dibuixar.

El Temps de les Cireres, ja ho he dit, és també una trobada literària que inclou un premi a una obra escrita per un menor de 35 anys. Seròs també pensa en els seus veïns i els ha volgut fer partíceps de la festa. Per això, hi ha estudiants de la nostra comarca que participen en els premis, guardons escolars, i per això, suposo, una servidora hi serà, en companyia d’altres que han escrit molt i millor per xerrar entorn a la literatura i l’exili.

De ben segur que serà un bon motiu per tornar a posar damunt de la taula un altre exili, l’interior, el que esdevé quan la llengua és paraula callada, i cal reconstruir la identitat personal.

Com que això ho escric abans del cap de setmana del 8 al 10 de maig, que és quan hi ha convocat El Temps de les Cireres, no puc fer-ne el resum ni la crònica, potser un altre dia. Avui tocava escampar que aquesta gent de Seròs fan bona feina, i que, per cert, van rebre el Josep Galan a la Normalització Lingüística l’any passat.

Permalink ~ Comentarios (-1) ~ Comentar | Referencias (0)

Improperis

Por Susanna - 30 de Junio, 2009, 0:15, Categoría: L'ababol

El 19 d’abril, la Comissió per la Dignitat, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Associació Catalana d’Actors i Directors aplegaran (segurament ja han aplegat quan ho llegiu) un munt d’improperis elaborats per a l’ocasió per diferents escriptors i llegits en alguns casos pels mateixos autors, i en d’altres per actors. La convocatòria és al llapis del Passeig de Gràcia de Barcelona, on encara existís un monument franquista, i el motiu, la reivindació de la dignitat de la llengua catalana.

Hi ha moltes veus que diuen que al català li falta argot, que és una llengua que no disposa de paraules malsonants i insultants contundents, i que sovint s’ha de recórrer al castellà per renegar com cal. Bé, si les coses van com han d’anar, el 19 d’abril serà la data per presentar propostes creatives entorn a l’insult i l’improperi, serà una barreja de composicions malsonants i deliri col·lectiu, una espècie de diada de l’amor japonès - quan l’home es posa a cridar com un possés l’amor que li ret a la seva dona - però més a prop de la saturació representada per uns pebrots al capdamunt de tot.

Des d’esta pàgina, vull fer una contribució a la diada de l’improperi, i dedico el meu insult als nostres representants polítics, una colla de pallusos ganduls i barruts, sense imaginació ni esme, incapaços de veure més enllà del seient, amb una pastanaga cagadubtes per nas. S’ha de ser dropo i deixat, carai! Sort en tenim del Miquel Català, que ara ens ha ensenyat com podria ser la web de Fraga en català, sense perdre-hi gaire temps. Ens explica que va anar a l’adreça http://translate.google.com/ i va demanar que google traduís la web de Fraga de l’espanyol al català. El resultat és el propi d’una traducció automàtica, però no em direu que no deixa en evidència a tots els que s’amaguen en la complicació per no fer una cosa tan senzilla. Per cert, si la web està en text pla i no com a imatge, llavors es pot traduir del tot. Au, pallassos! Foteu la panxa al sol, que altra cosa no sabeu fer!

Permalink ~ Comentarios (-2) ~ Comentar | Referencias (0)

Els ex

Por Susanna - 30 de Junio, 2009, 0:11, Categoría: L'ababol

Des del passat 27 de febrer, he entrat a formar part del club dels ex. Un luxe compartit en l’Hipòlit (el nostre, no l’altre), Pujol, Maragall, González... també l’Aznar. Hi ha de tot al piset, gent que opina que ex ve de jubilar-se, altres que afirmen que és sinònim d’ecs, hi ha qui en nega l’existència, i d’altres, en fi, no hi donem importància i continuem en la feina, perquè d’això es tracta, de seguir i de treballar.

He de dir que, dels últims quatre anys, el que em fa més goig és haver donat el relleu al Pep Labat, per moltes raons, però la primera i principal és que Galan no ho va aconseguir. Josep va fer molt per Fraga, pel Baix Cinca i per la Franja, va impulsar molts dels projectes que portem entre mans, com esta revista, sense anar més lluny, però mai va aconseguir engrescar al Pep perquè presentés candidatura com a president de l’IEBC. Jo sí, i, mireu, en alguna cosa havia de guanyar.

I, per arrodonir l’homenatge que em dedico, recordaré les paraules que un polític va pronunciar durant el cessament d’un subordinat: ho has fet tan bé, que ara qualsevol pot fer-ho.

Què he fet tan bé? En la meua opinió, ni humil ni modesta, succeir al Josep era més difícil que succeir-me a jo. L’energia i la passió que hi va esmerçar Galan no són comparables, no obstant, hi ha camins que fer-ho bé és sinònim de fer-ho assequible, i crec que això és el que he aconseguit.

Me’n sento orgullosa, i també de continuar formant part de l’equip que acompanyarà al Pep en la nova etapa. (Esta frase me la podria estalviar, perquè pareix de discurs manit i sobat, però el nostre director és molt pesat en això del número de caràcters dels articles i les columnes. Havia d’acabar d’alguna manera i no se m’ha ocorregut res més institucional. Demano disculpes).

Permalink ~ Comentarios (-6) ~ Comentar | Referencias (0)

Embolicar la troca

Por Susanna - 30 de Junio, 2009, 0:10, Categoría: L'ababol

Una servidora té targeta sanitària de Catalunya, perquè la meua residència legal és a Barcelona, ciutat que acull la seu de la delegació d’Hisenda on diposito la declaració anual de la renda. Per això, puc fer servir los hospitals de Barcelona. És una llàstima que la meua família, la que viu a Fraga i no disposa de targeta sanitària de Catalunya, hage d’anar a Saragossa perquè l’Estat deu a Catalunya 10 milions d’euros per cobrir el conveni de Sanitat entre Aragó i Catalunya. Hi ha qui ha volgut fer demagògia d’un acord entre Aragó i Catalunya, i hi ha qui ha dit, des de la responsabilitat que hauria de tenir un càrrec públic, que s’ha de primar la salut de les persones per damunt dels diners (de quines persones? i de quins diners?). A l’Aragó s’ha entès i s’ha acordat una solució que, en la meua opinió, ha de ser transitòria, perquè la solució definitiva és que l’Estat pague el que deu i financie com cal la sanitat. D’altra manera, sempre hi ha qui té combustible per cremar amb paraules de manera gratuïta.

Una altra troca que embolica és la de la suposa fuita d’empreses d’un lloc a un altre. Que si aquesta empresa se’n va a Lleida, que si aquesta se’n va a Fraga (tot depén des d’on es veu). El Baix Cinca forma part de la regió econòmica de Lleida, agrade o no agrade, i les decisions de les empreses es prenen després de valorar diferents possibilitats. Atraure empreses és important, i això és fa amb oferta atractiva. Fa uns dies m’explicava un ex directiu d’una empresa que va marxar d’una població propera a Fraga que mos falta personal. Té raó. És una zona atractiva per comunicacions, per manca de conflictivitat laboral, però costa trobar personal per treballar. Al Baix Cinca falta població, amb més demanda de treball, tindríem més oferta de treball. Curiós? Almenys una troca per reflexionar i no per embolicar.

Permalink ~ Comentarios (-2) ~ Comentar | Referencias (0)

Calendario

<<   Octubre 2012    
LMMiJVSD
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31     

Categorías

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog