He analitzat els fets, els he detallat i els he estudiat minuciosament. Els antecedents són clars, i la conclusió és la connexió coreana, sense dubte.
Relat dels esdeveniments:
Dissabte. Disposada a treure la roba eixuta de l"estenedor, com una soferta mestressa de casa i mare treballadora que dedica les hores lliures a la intendència domèstica, vaig obrir la finestra del safareig, i em va atacar una banda de coreans instal·lats al pis de dalt amb un cubell d"aigua com a arma llancívola. El seu testimoni posterior va ser que l"aigua havia caigut de forma accidental, però el resultat és el mateix: els cabells xops, i la roba que hauria d"estar llesta per plegar i desar va passar un altre cop al cubell de la roba bruta.
Ocupada encara en l"emissió d"improperis i paraules gruixudes, vaig sentir que picaven a la porta. De ben segur que em va sorprendre el timbre, perquè, d"altra manera, no m"explico que deixés la finestra del safareig oberta, un detall que cal tenir en compte a l"hora d"analitzar els fets posteriors. L"autor de la timbrada era un coreà. En aquell moment, vaig pensar que seria un emissari de pau, però aquesta conclusió em sembla ara molt precipitada, i crec que cal mantenir-la en suspens. Després d"acordar amb l"asiàtic que la propera vegada aniria amb més cura amb els cubells d"aigua, vaig tornar al costat de la rentadora per posar-la en marxa abans d"entrar a la dutxa.
Després, mentre la meva filla i jo estàvem al lavabo, davant de l"espill, en ple exercici del nostre dret fonamental a pentinar-nos, va traure el cap el meu germà, que fins aleshores era al sofà, mirant la tele i fent gala de la seva posició de no alineat en aquesta guerra. Em va comunicar, impassible, que tot just havia vist una rata a la cuina. Incrèdula, li vaig preguntar com era, i em va confirmar que es tractava d"una rata gran i que li havia mirat als ulls. Aquesta dada em va semblar irrellevant, però conforme passen els dies la considero fonamental, ja que a ningú se li escapa – i no sé on tenia jo el cap – que una rata que mira als ulls és una rata experta, que probablement ha tingut accés a estudis superiors.
Li vaig demanar al meu germà que reconsiderés la seva neutralitat i s"alineés amb la seva germana, és a dir, jo, en aquesta guerra desigual. I és que una servidora serà més gran que una rata, però és més vulnerable, on va a parar. Ell em va prometre reflexionar sobre la qüestió mentre feia un pinyolet amb la xicota, no abans, i se"n va anar. Donades les circumstàncies, vaig tancar la porta de la cuina i vaig abandonar la llar familiar de la mà de la meva filla.
Des del cavallets, nova posició defensiva, em vaig posar en contacte amb les forces aliades, a saber, el meu ex marit i pare de la criatura, perquè acudís de seguida al centre d"operacions. Em va dir que estava treballant, però va ser convidat a abandonar aquesta ocupació menor per fer front a l"enemic. Va arribar gairebé una hora més tard, rebufant, i va procedir a posar la cuina de cap per avall, però la intervenció no va donar fruit. Abans de marxar, va deixar algunes bosses amb armament químic disposades de manera estratègica.
Després de comunicar els fets al president de la comunitat de veïns perquè prengués les mides oportunes, la meva filla i jo vam sopar i ens vam ficar al llit. Atrinxerades a la meva habitació, esperàvem al meu germà i el resultat de la seva reflexió, però ens va vèncer la son.
Diumenge. El meu germà va procedir a posar de cap per avall la cuina i, moments després, va determinar que la rata s"havia fet forta en el motor de la nevera, fet que va ser corroborat per part meva amb posterioritat i mitjançant escoltes.
Devien de ser les sis de la tarda quan el meu ex marit va tornar al camp de batalla, aquesta vegada amb un objectiu més precís. El resultat de la intervenció va ser novament negatiu, i la moral de les tropes estava pel terra. Vaig aprofitar la presència dels aliats per accedir a la nevera i proveir-me de vitualles per passar la nit a les trinxeres.
Dilluns. El meu germà i el meu ex marit decideixen unir forces i emprendre la mare de totes les batalles. Mentrestant, jo, que desconfiava dels resultats, vaig trucar a una empresa de desratització.
Dimecres. Res no ha funcionat, ni l"armament químic, ni el convencional, ni els mercenaris contractats. Arribat aquest punt, amb el cos a punt de defallir i la meva filla convertida en una nena de guerra, he decidit posar-me en contacte amb l"ambaixada americana i exposar la meva situació, amb especial èmfasi en la connexió coreana.
Ara veig clar que ha estat una maniobra ben estudiada d"expansió territorial orquestrada pels quinze coreans que viuen amuntegats al pis de dalt, envejosos de l"espai que ens acull a la meva filla i a mi.
Occident està en perill, i el president Bush haurà d"atendre la meva petició.
Deu salvi la cuina de casa meva!
