August 2005

As God is my witness... (To Scarlett, in memoriam)

Por Susanna - August 11th, 2005, 13:55, Categoría: Històries

Nit de vi i de roses amb un cel d’estrelles... Per tots els dimonis, quina manera de començar! S’han d’evitar els rebles! Què és això? Això és una veueta que pregunta des de l’altre costat d’alguna taula amb cafè, llarg, en got alt, un reble és l’obvietat, l’esperat, cal evitar els rebles i que la paraula recuperi la capacitat de vertigen que perd cada cop que es pronuncia.

Una lluna s’escorre entre les notes del teu pentagrama... Em vols explicar l’últim pinyolet? Crear és situar-se en els límits de l’inefable, cercar l’estremiment de la víscera i contar-lo, la poesia, la literatura, no és escriure una història construïda amb verbs promiscus, no amb putos noms disposats a coquetejar amb qualsevol que s’acosti a la cantonada. Qui parla ara? Ah, és el poeta, que m’espolsa cops d’alcohol i tabac. La literatura és esvaïment i és mirada, de cara, sense aclucar els ulls, a aquest món, a l’altre, al que no s’explica d’una altra manera.

Recorres amb un dit els plecs d’aquesta ànima de dona... Ah, esclar, oblidava això, la condició femenina, dones que parlen de dones des de les dones, retorcen i disseccionen l’emoció fins que la deixen com un galimaties. Qui ha dit això? Que s’identifiqui! Ensumo menyspreu i m’agafen ganes d’escopir.

M’aixeco, recullo el quadern i un bolígraf que es va ficar entre les meves coses, i poso a deu com a testimoni que escriuré a la vora del reble, dempeus sobre el mur que em separa dels somnis, i ho faré amb la veu que tinc i no amb una altra. A la fi, ànima de dona que pidola lector.

Permalink ~ Comentar | Referencias (0)

El trencaclosques de la identitat

Por Susanna - August 10th, 2005, 16:05, Categoría: Estampes

Qui sóc? És una de les preguntes més antigues i més universals. Si contesto: sóc de París, de Fraga, de Winchester o de Bollullos del Condado, em quedaré ben tranquil·la, però només hauré respost d"una forma parcial, perquè l"origen, el lloc de naixement, no exhaureix la identitat de ningú. La nostra identitat es forma a partir dels vincles que mantenim amb diferents comunitats o grups.

Així, com que sóc dona, m"identifico amb el sexe femení. Com que visc en un medi urbà, m"identifico amb els habitants d"un medi urbà. Com que vaig nàixer en un medi rural, m"identifico amb els que van nàixer en un medi rural, és més, m"identifico amb tots els que van nàixer en un medi rural i van anar a parar a un medi urbà. Com que parlo castellà, m"identifico amb els que parlen castellà. Com que parlo català, m"identifico amb els que parlen català. Podríem detallar cada un dels atributs que descriuen el nostre ser nosaltres, el meu ser jo, i construir el trencaclosques de la pròpia identitat.

Si algú em preguntés què em sento més, dona o habitant d"un medi urbà, sincerament, no sabria què respondre. És el mateix que em passa quan em pregunten si em sento més castellanoparlant o més catalanoparlant, que no em puc decidir, perquè ambdós atributs em conformen, i si me"n carrego un, moro una mica amb ell.

Passa, tanmateix, que hi ha moments en què un dels meus atributs cau en desgràcia, per la raó que sigui, i llavors poso en marxa un mecanisme de reforç. Així, puc decidir posar més èmfasi en la defensa del català que en la del castellà, perquè estigui convençuda que el castellà ja porta molt camí fet, i el català està més necessitat, sobretot si pensem en La Franja, i més si pensem en el català a La Franja com a mitjà de comunicació pública, és a dir, en l"àmbit científic, artístic, polític o jurídic.

Entenc la identitat, crec que ja ho he dit, com a personal, no col·lectiva. I si té alguna cosa de social és que compartim atributs amb altres persones amb qui formem grups o comunitats. Tots nosaltres pertanyem a més d"una comunitat o grup, no a un de sol, i m"agradaria insistir en què si neguem algun d"ells, ens neguem en part a nosaltres mateixos.

Quan parlem de la identitat d"un poble, en la meva opinió ens estem referint als lligams que existeixen entre un grup de persones. Posem per cas que aquest nexe té a veure amb un territori determinat (no té per què, però prenguem-lo com a exemple). Els habitants d"aquest territori formen una comunitat caracteritzada per un o més atributs comuns, però cap d"aquests individus s"hi exhaureix: tots ells formen part d"un altre o d"uns altres grups amb atributs diferents.

Quan una comunitat se sent poc afirmada, o en inferioritat de drets o de llibertats o de privilegis o del que sigui que motivi una carència, es reafirma mitjançant reivindicacions que poden prendre diferents formes. Pot passar llavors que apareguin subjectes que, en l"intent de refermar el seu nexe d"unió, neguin altres nexes amb altres comunitats, negant-se alhora a ells mateixos i als seus companys de comunitat una part de la seva identitat.

Si tot aquest plantejament té algun sentit, refermar un dels atributs, posem per cas una llengua, que ens identifica personalment, no dóna lloc a la negació dels altres atributs ni d"altres persones amb identitats diferents. Així, estudiar en català, i no només català, permet reafirmar un atribut important de bona part de la gent de la Franja. A d"altres, els pot permetre enriquir-se amb nous atributs.

Permalink ~ Comentar | Referencias (0)

El dret de llengua

Por Susanna - August 10th, 2005, 15:18, Categoría: Estampes

"Quan jo uso una paraula vol dir el que jo vull que digui", afirmava Humpty Dumpty, l"ou repel·lent que es va trobar l"Alícia de Carroll quan va travessar el mirall, i encara afegia que "la qüestió és saber qui mana". I, efectivament, si de llengua es tracta, com en altres àmbits, la qüestió és qui mana.

A la Franja, el 90% de la població fa ús del català de forma habitual, però sempre en contexts informals, i això vol dir que es manté com a llengua domèstica. En l"àmbit públic, és a dir, en les relacions documentals amb les Administracions, amb les entitats financeres, amb els serveis públics, és pràcticament inexistent. Es donen circumstàncies curioses, com ara que els veïns d"una població escoltin un discurs de l"alcalde en castellà i, per altra banda, petin la xerrada pel carrer amb ell en català.

S"ha de dir que la introducció de l"assignatura de català a l"ensenyament primari i secundari ha permès estendre el coneixement escrit de la llengua pròpia d"aquest territori. Tanmateix, no és llengua vehicular i, per tant, els conceptes matemàtics, científics, històrics, ètics, el referent de nivell s"estructuren en castellà. I és que cal tornar a insistir en què l"ús públic documental, és a dir, en aquelles situacions realment importants, el castellà és predominant.

El castellà és una llengua de prestigi enfront d"un català que es manté com a llengua casolana, d"anar per casa: el castellà porta el vestit de mudar, i el català, la roba de diari.

En paraules de Humpty Dumpty, el castellà és qui mana.

Però som en un país democràtic compromès en la defensa dels drets i les llibertats, i un dels drets és el de la llengua. Els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l"individu i dels grups on s"integra siguin reals i efectives, i una de les llibertats és l"ús de la llengua pròpia en els territoris en què es parla tradicionalment i majoritària en tots els àmbits, tant públics com privats.

La Franja porta més de vins anys esperant que s"aprovi una Llei de Llengües que posi fi a la manca del dret i llibertat d"ús del català en el territori que la forma. Portem més de vint anys sentint com s"ha de tenir cura de la llibertat dels altres mentre se"ns demana que renunciem a la nostra. S"ha demostrat prou que La Franja és pacient, i ara és hora ja que els poders públics promoguin les condicions perquè els drets i les llibertats dels ciutadans de La Franja siguin reals i efectius.

El nostre Govern diu que aquesta tardor arribarà la Llei de Llengües, i ho hem de creure, hem de confiar que els nostres representants polítics sabran posar fi a una situació de desigualtat que genera, per definició, injustícia. Confiem que enguany sí, que es protegeixin els nostres drets i llibertats i que no es faci de manera tèbia, sinó valenta, perquè no estan en joc punts de vista, sinó els fonaments de la nostra societat, els que es basen en el respecte a les minories.

Esperem que el nostre Govern i els nostres diputats defensin una Llei de Llengües que reconegui de manera clara i efectiva que a La Franja es parla una llengua, el català, que cal promoure, protegir i impulsar perquè es tracta de promoure, protegir i impulsar els drets i les llibertats dels ciutadans.

Permalink ~ Comentar | Referencias (0)

El castellà, una llengua en perill d'extinció

Por Susanna - August 10th, 2005, 15:03, Categoría: Estampes

Instal·lada a dos passes enrere de qualsevol lloc, he dedicat un temps a analitzar la situació de les llengües a l"Aragó, i he arribat a una conclusió que no voldria que paregués precipitada, ni molts menys interessada, ni tan sols producte d"una mirada miop – que la tinc, ho confesso: el castellà és una llengua en perill d"extinció, i cal unir esforços per defensar-la dels atacs d"altres llengües que, no per minoritàries, són menys letals.

El primer que cal tenir en compte és que després de segles d"analfabetisme generalitzat, l"escolarització en castellà no va aconseguir acabar en lo català. Lo castellà com a llengua exclusiva dels mitjans de comunicació tampoc no va fer que aquella gent que es diu de la Franja abandonés definitivament el mal costum d"utilitzar una llengua diferent del castellà, i molt menys a casa seua. Així, la victòria front a l"aragonès, que va rebre l"extrema unció fa uns anys, començava a veure"s enterbolida per uns escassos 50 mil habitants tossuts i entestats a continuar xapurrejant en un idioma de pagesos.

La instauració de la democràcia i la correcció política van permetre noves estratègies per dotar el castellà del rang que es mereix com a tercera llengua més parlada al món. Així, seguint la màxima bèl·lica "si no pots en lo teu enemic, alia"t en ell", es va prometre que algun dia les altres llengües diferents al castellà tindrien reconeixement oficial. Que no va ser una idea brillant és evident, ja que no només el català es va continuar parlant, i ara escrivint i llegint, sinó que l"aragonès es va començar a recuperar.

Així les coses, el Govern d"Aragó va instaurar uns premis a la creació literària en les tres llengües que havia reconegut en mala hora. Al castellà li corresponien dos convocatòries, una de narrativa i una altra de poesia, obertes a tots els espanyols, en una estratègia d"unificació de forces. A l"aragonès i al català, una respectivament, i restringides a creadors aragonesos. Les dotacions de l"aragonès i del català juntes sumaven la meitat de les dotacions del castellà.

Algú es pot creure que ni d"aquesta manera els perifèrics de l"est tossuts han deixat de parlar i ara escriure en llengües diferents del castellà? I no només això, sinó que un dels premis a la creació en castellà s"ha hagut d"eliminar perquè no s"hi presentava ningú!

Ara fa un temps, una colla de gent en bona intenció va intentar dividir els perifèrics de l"est dient que no parlaven una sola llengua, sinó moltes, i que no es deia català. Van inventar-se normatives noves de caràcter local, i fins van obrir la possibilitat que cadascú escrigués com volgués, perquè una llengua local, a la fi, és patrimoni individual i a casa seua cadascú fa el que vol. Aquesta estratègia no va complaure els intel·lectuals de les universitats, massa preocupats per la filologia i els estudis i massa poc per les qüestions polítiques.

En aquests moments, es fa el que es pot. Es convoquen places als departaments de cultura locals sense incloure el català com a requisit, els representants municipals es dirigeixen als seus electors en castellà, i es continua prometent una llei de llengües que, diuen, s"aprovarà per consens – algú ha oblidat que hi ha un partit que s"oposa frontalment a l"aprovació del català com a llengua cooficial perquè, afirmen, contra el criteri de filòlegs i membres de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, que a la Franja no es parla català?

S"acusarà als governants de tebiesa, però ja em direu què més poden fer per salvar el castellà enfront una llengua, el català, ara a més l"aragonès, tan forta que resisteix totes les agressions possibles.

Per això proposo a la gent de bona fe, als no contaminats per les modes, que s"afegeixen a la campanya Salvem lo castellà. I no, no estic de conya, només una mica emprenyada per tant sensibilitat que no té en compte més que els melics propis.

Permalink ~ Comentar | Referencias (0)

Calendario

     August 2005  >>
SMTWTFS
  1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31    

Categorías

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog