September 2005

El futur a l’Aragó és temps de Franja

Por Susanna - September 13th, 2005, 17:49, Categoría: General

La construcció dels estats sobre la base d’una nació s’ha fonamentat, històricament, en els principis rectors d’un passat comú i una llengua comuna. En nom d’aquesta concepció, els estats han violentat les comunitats que es diferenciaven cultural i lingüísticament de la idea única i homogènia que havia de caracteritzar una nació, justament perquè se sustenta en la creença que on hi ha una llengua hi ha una nació i un estat.

En aquest context, la Franja ha sobreviscut amb una llengua diferent a l’oficial, tant a les Administracions locals com a l’autonòmica i a la central, i ha generat una manera de fer, des del punt de vista de la llengua i, sobretot, de la identitat, flexible i allunyada de la uniformitat.

Tal com explica el sociòleg Josep Espluga a Urbilatèria (col·lecció Quaderns de les Cadolles), els habitants de la Franja mos sentim més aragonesos o més catalans segons qui mos pregunta. I som capaços de trobar semblances i diferències tant amb aragonesos com amb catalans, potser perquè hem tingut el privilegi de mantenir-nos fora de les vel·leïtats uniformitzadores de tots els cantons. Per què privilegi? Justament perquè els temps canvien, i el món també.

Des de finals dels vuitanta del segle passat, quan es comença a parlar de globalització, s’inicia també el trontoll dels estats nació tal com havien estat pensat fins llavors. Els fluxos internacionals de persones, més que de capitals i de mercaderies, fan que les societats siguin cada cop més multiculturals, amb moviments més o menys violents de reafirmació dels fonaments nacionals, entesos des d’un passat més o menys idealitzat, en tot cas dibuixat a partir de trets homogeneïtzadors.

Aquests canvis, que no tenen marxa enrere fan que puguem afirmar que el futur o és temps de violència o és temps de Franja.

Els habitants d’aquesta terra de llengua catalana, de dret civil aragonès, de relacions socials i econòmiques amb els veïns aragonesos i amb els veïns catalans, camaleònica si es vol, conté un tresor. La Franja pot proporcionar a l’Aragó la capacitat d’erigir-se en comunitat d’avantguarda en la construcció de les nacions del segle XXI, basades més en la defensa i la protecció dels drets de les persones i dels col·lectius que no en l’homogeneïtzació cultural. I és que els habitants de la Franja viuen des de fa desenes d’anys en el que Emilio Lamo de Espinosa anomena el nacionalisme postnacionalista, aquell que ja no vol que les persones s’assemellen a una idea, tant si com no, sinó que té com a prioritats a les persones i els seus drets.

Per això, des de la Franja hem d’exigir al Parlament i al Govern d’Aragó, com a òrgans de representació dels ciutadans d’aquesta comunitat, la fermesa i la valentia d’engegar un procés de tolerància i respecte als drets de les persones i dels col·lectius que ha de tenir com a primera prioritat la normalització lingüística. L’Aragó no té una sola llengua pròpia, n’hi ha almenys tres, i totes han de tenir el mateix respecte, perquè totes són vehicles de comunicació entre les persones que formen aquesta comunitat. I les persones i els seus drets, individuals i col·lectius, han de ser els eixos prioritaris de present i de futur.

Com a primer pas, el Parlament d’Aragó ha de ser capaç d’aprovar una Llei de Llengües respectuosa amb tothom. I, per tant, ha de fer oficial el català.

Permalink ~ Comentarios (-16) ~ Comentar | Referencias (0)

Calendario

<<   September 2005  >>
SMTWTFS
        1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30  

Categorías

Sindicación

Alojado en
ZoomBlog