Porto una bona estona tancada al lavabo mentre l"agost canalla inspecciona casa meva, amb especial atenció a la cuina. Fa olor de salfuman i, ara, també de tabac, perquè estic fumant, asseguda a la tapa del vàter, i aprofito per pensar. Això no pot ser tan frívol, en general sembla que les dones ho puguem ser, però com més retorçada sigui la interpretació de qualsevol acció femenina, més s"acosta a la veritat. No pot ser que la Rice m"hagi enviat al noi perquè m"alegri el cos a la seva salut, així, sense més ni més.
En aquestes estava, quan veig un llibre que em va regalar un conegut – ara que ho penso, potser estava confabulat amb la Rice, o amb els coreans, perquè ja no me"n refio de ningú. El títol, Las malas palabras, d"un tal Ariel C. Arango, psicoanalista argentí. Què dimonis significa la C.? Condy també s"escriu amb C. I la Laura va aprendre català amb un argentí... no, no pot ser, la Laura és massa desperta perquè l"enganyin. Si tingués un google a mà, almenys m"entretindria en la cerca, però des del lavabo només se m"acut regirar entre les pàgines, aspirar aromes pesats i deixar volar el cap, a veure si en surt alguna cosa. O no, encara queden amics, suposo.
Mentre busco el capítol dedicat a la Crueltat i Submissió, marco un número amic en el mòbil.
- Hola, estàs treballant?
- Sí i no.
- En què quedem?
- És que estic treballant, però podem parlar. Què et passa?
- Mira en el google aquest nom: Ariel C. Arango. Lletrejo: Almeria, Roma, Almeria, Navarra, Granada, Oviedo.
- No corris tant.
- No has d"escriure els noms de les ciutats, només les inicials.
- Ja ho havia agafat, llesta.
- Es tracta de saber què vol dir la C.
- D"acord, però si escric en el google Ariel C. Arango, trobaré les pàgines on surti la inicial, no el nom sencer.
- Ja... Sí, esclar, però tu ets més llesta que això, oi?
- Doncs no ho sé, potser no, quins pebrots, a veure si et dic que t"ho busquis tu.
- Au, va, que estic tancada al lavabo, no tinc cap ordinador a mà, fes-me el favor.
- Tens caguetes?
- Una cosa semblant. Apa, truca"m ràpid.
- Fins ara.
A veure les crueltats de les "malas palabras". En la història de la guerra – resumeixo el que posa en el capítol – es troben múltiples exemples de sodomia per part dels vencedors com una forma de sotmetre mitjançant una feminització del derrotat.
Déu meu! La Condy va assumir la direcció de l'ocupació de l'Iraq, potser... no pot ser, no. A veure, anem a pams. La Laura diu que està segura que no li agrada la crema de llet, ella és dona, i no sabem com funcionen les dones quan dirigeixen les guerres. O sí que ho sabem? La Thatcher! Arango diu que durant la guerra de les Malvines soldats anglesos van obligar als argentins a posar el cul en pompa quan els van derrotar en una batalla. Això fa pudor de cremat.
- Digues, digues, què has trobat? – M'acaba de sonar el mòbil.
- Res sobre la C., però en alguna pàgines sortia un tal Ariel Sharon. He buscat per Ariel i "malas palabras".
- Coi, noia, hi ha molt jueus que es diuen Ariel o que usen "malas palabras", no em vinguis ara amb la connexió israelita, que prou tinc amb l'orient llunyà.
M"ha penjat. Crec que s"ha enfadat. I el cas és que m'he oblidat que tinc libido.
