Susanna Barquin

Aragó i Catalunya són dos comunitats germanes, històricament vinculades, que mantenen nexes d’unió profitosos per a les dos parts. Qüestions tan rellevants com l’educació, la sanitat, la investigació científica o les infrastructures de comunicació són objecte de conveni entre els governs aragonès i català perquè els esforços conjunts multipliquen els beneficis, i els ciutadans puguem rebre un servei millor.

En els últims temps, però, assistim a un escenari de crispació i de foment dels enfrontaments entre Aragó i Catalunya des d’un sentimentalisme que només pot respondre a la voluntat de generar fronteres i diferències entre persones que han conviscut durant segles en harmonia.

La voluntat de crispació s’ha concretat des de fa molts mesos en el litigi de les obres d’art de les parròquies de la Franja que hi ha al Museu Diocesà de Lleida. Veus que reclamen obres que són a Catalunya i arriben a acusar de robatori, i veus que mantenen el compromís de no deixar anar cap obra a l’Aragó són un gran soroll, i els ciutadans volem diàleg i harmonia.

Fraga, pel seu pes demogràfic i la seua privilegiada situació geogràfica, és i ha de ser el punt de trobada i d’unió entre les comunitats germanes d’Aragó i Catalunya. Les relacions de bon veïnatge entres pobles aragonesos i pobles catalans que mantenim els ciutadans de Fraga mos ha de permetre aixecar la nostra pròpia veu, justament la de la paraula i l’acord.

És precisament en favor de la concòrdia que l’Institut d’Estudis del Baix Cinca proposa a les institucions i als ciutadans d’Aragó i Catalunya que retroben la paraula, el pacte i l’acord.

Per això, en el litigi de les obres d’art de les parròquies de la Franja volem posar sobre la taula de diàleg una via de solució que passe perquè Fraga sigue subseu del Museu Diocesà de Lleida. Fraga pot acollir les obres d’art de les parròquies de la Franja que formen part del bisbat de Barbastre-Montsó, i la gestió pot ser compartida per institucions aragoneses i catalanes.

Aquesta és una proposta seriosa, que té en compte el component d’unitat museística i històrica de les obres d’art, enteses com a patrimoni d’un territori tradicionalment comprès en el bisbat de Lleida i actualment adscrit al bisbat de Barbastre-Montsó. També és una proposta que pretén, sobretot, aixecar una veu de concòrdia per damunt de les veus de crispació i enfrontament que tants perjudicis comporten al conjunt dels ciutadans.