Susanna Barquin

L’espanyol es troba davant del desafiament de la consolidació com a idioma de comunicació universal sense que això signifique imposar-se a les llengües amb què conviu en els països iberoamericans, van afirmar els organitzadors del IV Congrés Internacional de la Llengua Espanyola.

“No volem sotmetre cap llengua”, va dir Víctor García de la Concha, director de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, i va subratllar que en els països on es fomenta l’aprenentatge de l’espanyol s’ofereix “la forma de comunicar-se amb més de 400 milions de persones”.

“La llengua té un poder espiritual i afectiu que canvia la vida de les persones, expressa la nostra manera de ser”, va afirmar l’escriptor Tomás Eloy Martínez.

Als Estats Units, “ser bilingüe comporta millors salaris. Ser bilingüe sabent espanyol és un gran avantatge que dóna diners”, anota Amparo Morales, investigadora de l’Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua.

L’economista en cap del BBVA a Colòmbia, José Luis Escrivá, reconeix que “l’idioma dels economistes és l’anglès”, però precisa que als Estats Units, el quart país amb més hispanoparlants, almenys 42 milions de persones s’expressen en castellà.

A Espanya, l’espanyol té una participació del 15% en el Producte Interior Brut (PIB), segons l’Instituto Cervantes.

L’acadèmic veneçolà Rafael Arráiz sosté que “la relació entre llengua i economia té molt a veure amb els centres de producció de coneixement i tecnologia”.

Això, retalls de premsa de finals de març, sobre el IV Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, que es va celebrar a Cartagena d’Índies.