Susanna Barquin

Els últims mesos, s’ha posat en marxa una pàgina web de promoció de Catalunya que es va inaugurar com a “Hazte fan de Catalunya”, perquè només es podia consultar en castellà. Després de rebre moltes queixes, el departament de la Generalitat competent (o no?), dirigit per ERC, va ampliar les opcions lingüístiques, de manera que s’hi pogués accedir en alguna de les llengues oficials de l’Estat espanyol, a més de l’anglès. I, com que no ve d’un pam, es van habilitar les opcions de català, castellà, valencià, anglès, euskera i gallec. Llàstima que no s’hage aprovat encara la llei de l’aragonès oriental, així hagués quedat rodona.

La pàgina ha estat accesible en eixos sis idiomes, català i valencià inclosos, fins que una colla d’eixelebrats que no pensen en la imatge de Catalunya i l’harmonia entre les regions d’Espanya, que estan a favor del dret a decidir, però només en algunes qüestions, i que quan es tracta de decidir com es diu una llengua, en lloc de preparar urnes, invoquen l’autoritat acadèmica, insisteixo, fins que una colla d’eixelebrats ha denunciat que una conselleria dirigidia per ERC fes palesa la fragmentació lingüística que reivindiquen els defensors del dret a la ignorància. Llavors, un 23 de setembre, desapareix l’opció del valencià.

I jo em pregunto, qui assessora aquesta gent? Han llogat un membre de la Facao per embolicar la troca? Un d’eixos il·luminats que diu que recorrerà una proposició de llei al Tribunal Constitucional perquè la consideren il·legal? (no puc parar de riure des de que ho vaig llegir! A qui se li ocorre dir que una proposició de llei és il·legal? Oh, sí, a un defensor del dret a la ignorància! I qui diu que el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre il·legalitats? Deixem-ho córrer). Em penso que n’hi havia un que es presentava a oposicions a la Generalitat, al cos de professorat d’ensenyament secundari, si no em falla la memòria, cofoi de poder cobrar dels pressupostos catalans mentre fa la botifarra.

O podria ser pitjor. Podria ser que es cuinés un pacte ERC – FACAO. Ho saben al carrer Calàbria? I a Fraga?

Els últims mesos, s’ha posat en marxa una pàgina web de promoció de Catalunya que es va inaugurar com a “Hazte fan de Catalunya”, perquè només es podia consultar en castellà. Després de rebre moltes queixes, el departament de la Generalitat competent (o no?), dirigit per ERC, va ampliar les opcions lingüístiques, de manera que s’hi pogués accedir en alguna de les llengues oficials de l’Estat espanyol, a més de l’anglès. I, com que no ve d’un pam, es van habilitar les opcions de català, castellà, valencià, anglès, euskera i gallec. Llàstima que no s’hage aprovat encara la llei de l’aragonès oriental, així hagués quedat rodona.

La pàgina ha estat accesible en eixos sis idiomes, català i valencià inclosos, fins que una colla d’eixelebrats que no pensen en la imatge de Catalunya i l’harmonia entre les regions d’Espanya, que estan a favor del dret a decidir, però només en algunes qüestions, i que quan es tracta de decidir com es diu una llengua, en lloc de preparar urnes, invoquen l’autoritat acadèmica, insisteixo, fins que una colla d’eixelebrats ha denunciat que una conselleria dirigidia per ERC fes palesa la fragmentació lingüística que reivindiquen els defensors del dret a la ignorància. Llavors, un 23 de setembre, desapareix l’opció del valencià.

I jo em pregunto, qui assessora aquesta gent? Han llogat un membre de la Facao per embolicar la troca? Un d’eixos il·luminats que diu que recorrerà una proposició de llei al Tribunal Constitucional perquè la consideren il·legal? (no puc parar de riure des de que ho vaig llegir! A qui se li ocorre dir que una proposició de llei és il·legal? Oh, sí, a un defensor del dret a la ignorància! I qui diu que el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre il·legalitats? Deixem-ho córrer). Em penso que n’hi havia un que es presentava a oposicions a la Generalitat, al cos de professorat d’ensenyament secundari, si no em falla la memòria, cofoi de poder cobrar dels pressupostos catalans mentre fa la botifarra.

O podria ser pitjor. Podria ser que es cuinés un pacte ERC – FACAO. Ho saben al carrer Calàbria? I a Fraga?

Mon jaio explicava moltes anècdotes, i una de ben graciosa – no he sapigut mai si era real o inventada – passava en un entorn militar. Algú en càrrec demanava pel número “ocho”, i no eixia ningú; mon jaio li va preguntar al del costat, que també era de Fraga, si no era ell, i l’altre li va contestar que no, que ell era el vuit no l’”ocho”. També tenia anècdotes que es referien a dies passats a Barcelona, i mai no em va explicar que hagués d’aprendre la llengua dels barcelonins. Sí, en canvi, es va haver d’esforçar per entendre el castellà.
Mon jaio era de Fraga. No tenia gaires estudis, però savia que si anava a Lleida no li calia canviar d’idioma. La diferència entre mon jaio i jo és que jo he après a escriure la llengua que ell només parlava. Les coses són així de senzilles, i només per interessos tèrbols les volem maquillar, i, al final, cansa i avorrís.
Per això és avorrit haver de contemplar un altre camí – i ja m’he descomptat del tot – com mos neguen drets i realitats tant des de la dreta com des de l’esquerra.
Volem exemples? El dijous 30 de juliol, el PP, que vol dir José Luis Moret, Jaume Cabòs (t’he de dir Jaime a partir d’ara?), Santi Escandil, Amadeo Sampietro, Sofia Barco, Rosa Ana Aguilar i Antonio Martí van presentar al Ple de l’Ajuntament una moció en contra de la possibilitat que hi hague una llei que reconegue, ni que sigue tímidament, que a Fraga es parla català.
Més exemples? El 24 de juliol, la Comarca del Baix Cinca, governada pel PSOE, que vol dir Evaristo Cabistany, Maria José Fontanet, Antonio Sanclemente, Jorge Lapena, Joaquín Bayona, Miguel Luis Lapeña, Montserrat Villagrasa, Javier Consul, Magda Godia, Antonio Llop, Maria Blasa Cambra, Natalia Pirla i M. Carmen Sandoval, va enviar una carta on es pot llegir ben clar que “toda la documentación que se presente deberá ir en castellano”, i per si no quedava clar, insistís: “no dándose curso a ningún escrito que no sea presentado en castellano”.
Des de la meua humil i emprenyada situació, pregunto, Montse Villagrasa, si es pot presentar una proposició de Llei de Llengues a les Corts d’Aragó i donar suport a la carta que ha enviat la Comarca, tot en menys de dos mesos. Si creus, Montse, que sóc injusta, pensa en la cara que se m’ha quedat a jo quan he llegit la carta.
Hi ha gent de dretes i gent d’esquerres que té ambició d’escalar per viure de la política. Hi ha gent d’esquerres i de dretes que reneguen dels seus per alguna raó que se m’escapa, però que no deu ser gaire noble. També hi ha gent, d’esquerres i de dretes, que són massa covards per ser on són.
Com es diu un sistema on la llei s’utilitza en contra dels ciutadans? Com es diu un sistema on els governants parlen una llengua diferent a la dels ciutadans? Com es diu un sistema que obliga els ciutadans a canviar de llengua per fer un tràmit públic? Cal que ho escriga en totes les lletres o ja mos entenem tots? Qui és el colonialista? Qui és l’imperialista? Qui l’intransigent? Qui l’intolerant? Li ho pregunto al president de la comarca, Evaristo Cabistany, i a l’alcalde de Fraga, José Luis Moret, si saben com es diu eix sistema. I li ho pregunto també a Miguel Luis Lapeña, que me va jurar i perjurar que dimitiria del càrrec si la Comarca no acceptava escrits en català. Has dimitit ja, Miguel Luis? O només eren paraules?
Prompte arribaran eleccions, unes o altres, i començaran a parlar d’esquerres i de dretes. Tots són iguals. Iguals en l’amor al càrrec, iguals en la mentida i en la presa de pèl.
I en eix panorama, què mos queda? Als demés, no ho sé. A jo em queden els de Convergència Democràtica de la Franja, gent de la terra, que no són d’esquerres ni de dretes, simplement són persones que defensen lo nostre. Llàstima que encara no puguen votar lleis ni mocions. Tot arribarà.
I em queda també la confiança que Joaquín Vera i Francisco Garcia es mantindran ferms en la independència de criteri. Los dos sou de Fraga, i sabeu el que vol dir això, sabeu que ningú mos ha regalat mai res i que mos han fet sentir gent de segona sempre. Quim, quan vas rebre el premi Josep Galan, et vaig demanar públicament que fésseu costat a la gent que defensem lo nostre. Podem canviar les coses? O em defraudareu com ho han fet tots els altres?

(article publicat a La Voz del Bajo Cinca el 27 d'agost de 2009)

El Ayuntamiento de Fraga lamenta las informaciones aparecidas en prensa

Fraga (12/11/08). Ante la información aparecida en un diario de Lérida, en la que se alude a las quejas del Institut d’Estudis del Baix Cinca (Instituto de Estudios del Bajo Cinca) y en la que se esgrime que: dicho Instituto está cansado de la actitud del Alcalde de Fraga y en las que señala que les niegan subvenciones por usar la lengua catalana; además de plantearse la posibilidad de elevar una queja al Justicia de Aragón.

Este Ayuntamiento quiere aclarar y precisar varias cuestiones:

1)  El idioma oficial de Fraga (Huesca) y perteneciente a la Comunidad Autónoma de Aragón es el Castellano (Español). Cualquier texto -atendiendo al art. 36 de la Ley de Procedimiento Administrativo- que se dirija a esta entidad Municipal deberá estar en Español, además de en el idioma que se desee cursar la petición o documento oportuno.

2)  Las subvenciones son concedidas con arreglo a las peticiones y a sus demandas, las cuales deben estar presentadas de conformidad con la normativa que para este Ayuntamiento rigen y en virtud del punto primero.

3)  El Ayuntamiento y su Alcalde reciben a todo ciudadano o Asociación que quieran entrevistarse con el mismo –previa petición de día y hora- y no niegan el diálogo con nadie.

     4) Que no existe ninguna discriminación ni requisito previo salvo los ya     mencionados.

El Ayuntamiento acepta escritos o documentos de cualquier persona física o Asociación, siempre y cuando, al solicitar las peticiones formales cumplan lo anteriormente expuesto.

De la información aparecida en el citado diario leridano se desprende, pues no está entrecomillado ni parecen declaraciones textuales, que el Instituto de Estudios del Bajo Cinca y su presidenta, en particular, acata la normativa vigente y por ello cita en un párrafo que –texto íntegro de la información- ‘es consciente de que la legalidad puede amparar la postura del Ayuntamiento, ya que el catalán no es lengua oficial en Aragón’. Es por tanto el propio Instituto el que no está obrando de acuerdo con la normativa vigente y no es el Ayuntamiento o el Alcalde quienes niegan las subvenciones si, previamente, están solicitadas en tiempo y forma.

Lleida - M.V. 2008-11-06

El Institut d'Estudis del Baix Cinca se plantea la posibilidad de elevar una queja al Justicia de Aragón por la actitud del Ayuntamiento de Fraga de no aceptar ningún escrito presentado por esta asociación, al estar redactado únicamente, en lengua catalana. Esta política ha llevado incluso, a que el Ayuntamiento haya denegado una subvención al Institut, por presentar la solicitud en catalán.

Susana Barquín, presidenta del IEBC, es consciente de que la legalidad puede amparar la postura del Ayuntamiento, ya que el catalán no es lengua oficial en Aragón, pero entiende que la queja que se plantea al Justicia va más allá de una cuestión legal. Se trata de saber si un ciudadano de Fraga tiene derecho a dirigirse a su Ayuntamiento en la lengua que se habla en la ciudad.

No tendrá ninguna subvención

Este año, por lo tanto, el Institut d'Estudis del Baix Cinca no tendrá ninguna subvención del Ayuntamiento de Fraga. A la presidenta de esta entidad no le preocupa tanto el importe de la ayuda económica como la falta de comunicación entre una asociación cultural fragatina y su Ayuntamiento. Susana Barquín no cree que pueda haber diálogo desde el momento en que el Ayuntamiento les devuelve todas las comunicaciones que le remiten.

Aunque, también ha habido algún problema en cuanto a la convocatoria de subvenciones de la Comarca del Bajo/Baix Cinca, Susana Barquín cree que, en este caso, el diálogo es más fluido y se ha traducido en actuaciones en las que se ha tenido en cuenta el catalán, como la edición de folletos informativos o la creación de una página web sobre turismo.

El Institut d`Estudis del Baix Cinca ha fallado ya los "Premis Josep Galán a la Normalització Lingüística" en su edición de este año.

Los premios han recaído en la Dirección Provincial de Educación en Huesca por las secciones bilingües en catalán que tiene abiertas en centros educativos de las comarcas catalanoparlantes de la provincia; en el concejal del ayuntamiento de Fraga Joaquín Vera, por la normalidad con la que utiliza su lengua materna en las sesiones plenarias e intervenciones públicas; en el concurso literario "El temps de les cireres", de Serós, y en Miquel Catalá, por la traducción al catalán de la página web del Parlamento Europeo. La gala de entrega de los Premis Josep Galán será este sábado en el Restaurante Ca'l Sisket.

Article publicat al setmanari La Voz del Bajo Cinca (14.06.2007)

La Voz del passat 3 de maig, publicava un escrit firmat per Angel Hernández Galicia, president d"Amics de Fraga i de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (Facao) titulat "Fraga no se lo merece", on es denunciava la proliferació a la nostra ciutat d"adhesius amb el lema "Fraga catalana". Els adhesius, efectivament, s"havien enganxat en cartells electorals, portes d"entrada a centres públics, mobiliari urbà i altres.

El Sr. Hernández va aprofitar estes pàgines per afirmar quin era l"origen dels adhesius, i va aprofitar també per carregar contra l"equip de govern municipal de la legislatura anterior.

En l"escrit, al·ludís a la possibilitat que l"Institut d"Estudis del Baix Cinca haja finançat els adhesius a través de la subvenció que ha rebut de l"Ajuntament de Fraga, i que haja contribuït a malmetre, ni que siga temporalment, mobiliari públic i privat de Fraga.

Afortunadament, el temps posa les coses al seu lloc, i la policia local va enxampar Angel Hernández Galicia enganxant els adhesius amb el lema "Fraga catalana", i va haver d"admetre que ell mateix els havia imprès a casa seua. Ángel Hernández Galicia va fer declaracions a diferents mitjans de comunicació i va afirmar que l"objectiu de la seua actuació era reactivar el debat del català a Fraga.

No detallarem la consideració ètica que ens mereix una persona capaç d"estes maniobres de difamació contra persones i entitats de les nostres comarques. Sí que volem aprofitar l"oportunitat que ens oferís La Voz per exposar que l"Institut d"Estudis del Baix Cinca, com a entitat filial del Instituto de Estudios Altoaragoneses, treballa per la conservació i la difusió del patrimoni cultural i social de la nostra comarca, entre el qual es troba la llengua. Per fer-ho possible, col·laborem amb les administracions locals, comarcal i autonòmica i també amb altres entitats socials i culturals de Fraga i del Baix Cinca. A més de la coordinació amb altres centres d"estudis filials del Instituto de Estudios Altoaragoneses, ens coordinem especialment amb el Centre d"Estudis Ribagorçans i l"Associació Cultural del Matarranya, ja que compartim determinats objectius i algunes actuacions, com ara l"edició de la revista mensual Temps de Franja i l"edició de col·leccions sobre literatura en català escrita per aragonesos o persones relacionades amb l"Aragó.

Entre les activitats de l"Institut d"Estudis del Baix Cinca es troba la publicació de llibres sobre temàtica comarcal, l"organització de cursos de català per adults, l"organització de xerrades i conferències sobre temàtiques d"interès local i comarcal, l"atorgament de premis a la normalització lingüística i de beques a la investigació sobre temàtiques d"àmbit comarcal, recull de vocabulari i modismes propis del català parlat als pobles de la nostra comarca o la reproducció d"escultures trobades en el jaciment romà de Vil·la Fortunatus.

A cap memòria d"actuacions ni a cap programació d"activitats de la nostra entitat pot trobar ningú la d"embrutar el mobiliari públic i privat ni la difamació de persones ni d"entitats.

Per últim, l"Institut d"Estudis del Baix Cinca no dóna suport a cap opció política. Els socis de l"Institut d"Estudis del Baix Cinca, i entre ells els membres de la Junta Directiva, tenen absoluta llibertat per optar políticament per aquell partit o opció que millor els convinga, i prova d"això és que podem afirmar amb orgull que entre els nostre socis n"hi ha que estan adscrits a diferents partits polítics i n"hi ha molts, la majoria, que no mantenen cap activitat política que no siga la pròpia de qualsevol ciutadà.

L"Institut d"Estudis del Baix Cinca és una entitat amb més de vint anys de trajectòria seriosa, i és un referent per a molts ciutadans de Fraga, Miralsot, Mequinensa, Torrent, Saidí, Villella, i també Ontinyena, Candasnos, Belver o Ballobar. Per tots, i per l"aportació voluntària que fem en favor del patrimoni social i cultural del Baix Cinca, exigim del senyor Ángel Hernández Galicia i dels membres de Facao, entitat que també presideix i que aprofita qualsevol oportunitat per calumniar la nostra entitat o les persones que la dirigeixen, exigim respecte.

Per últim, ara que el senyor Ángel Hernández té la dignitat qüestionada, esperem que tinga la suficient grandesa per demanar disculpes públicament.

Junta Directiva

Institut d"Estudis del Baix Cinca

Fa cent anys, es va inaugurar el Canal d’Aragó i Catalunya, una de les obres hidràuliques més importants de l’Estat, amb una superfície total de reg de 98.000 hectàrees. Desenes de famílies es van desplaçar als marges del Canal, moguts per la certesa que l’aigua portaria riquesa. I així ha estat: el Baix Cinca, juntament amb les comarques veïnes d’Aragó i Catalunya, han esdevingut la principal zona productora de fruita d’Espanya. Alhora, també, les aigües del Canal serveixen per regar conreus de cereals i farratges, base de l’alimentació d’una important cabana ramadera.

A l’entorn de l’aigua, i cent anys després de la inauguració d’una obra que va transformar radicalment la nostra comarca, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca ha volgut iniciar el cicle CINGA FÒRUM, un espai de trobada i debat sobre temes econòmics i socials relacionats amb la nostra comarca, i que també repercuteixen en les comarques veïnes d’Aragó i Catalunya.

Aragó i Catalunya són dos comunitats germanes, històricament vinculades, que mantenen nexes d’unió profitosos per a les dos parts. Qüestions tan rellevants com l’educació, la sanitat, la investigació científica o les infrastructures de comunicació són objecte de conveni entre els governs aragonès i català perquè els esforços conjunts multipliquen els beneficis, i els ciutadans puguem rebre un servei millor.

En els últims temps, però, assistim a un escenari de crispació i de foment dels enfrontaments entre Aragó i Catalunya des d’un sentimentalisme que només pot respondre a la voluntat de generar fronteres i diferències entre persones que han conviscut durant segles en harmonia.

La voluntat de crispació s’ha concretat des de fa molts mesos en el litigi de les obres d’art de les parròquies de la Franja que hi ha al Museu Diocesà de Lleida. Veus que reclamen obres que són a Catalunya i arriben a acusar de robatori, i veus que mantenen el compromís de no deixar anar cap obra a l’Aragó són un gran soroll, i els ciutadans volem diàleg i harmonia.

Fraga, pel seu pes demogràfic i la seua privilegiada situació geogràfica, és i ha de ser el punt de trobada i d’unió entre les comunitats germanes d’Aragó i Catalunya. Les relacions de bon veïnatge entres pobles aragonesos i pobles catalans que mantenim els ciutadans de Fraga mos ha de permetre aixecar la nostra pròpia veu, justament la de la paraula i l’acord.

És precisament en favor de la concòrdia que l’Institut d’Estudis del Baix Cinca proposa a les institucions i als ciutadans d’Aragó i Catalunya que retroben la paraula, el pacte i l’acord.

Per això, en el litigi de les obres d’art de les parròquies de la Franja volem posar sobre la taula de diàleg una via de solució que passe perquè Fraga sigue subseu del Museu Diocesà de Lleida. Fraga pot acollir les obres d’art de les parròquies de la Franja que formen part del bisbat de Barbastre-Montsó, i la gestió pot ser compartida per institucions aragoneses i catalanes.

Aquesta és una proposta seriosa, que té en compte el component d’unitat museística i històrica de les obres d’art, enteses com a patrimoni d’un territori tradicionalment comprès en el bisbat de Lleida i actualment adscrit al bisbat de Barbastre-Montsó. També és una proposta que pretén, sobretot, aixecar una veu de concòrdia per damunt de les veus de crispació i enfrontament que tants perjudicis comporten al conjunt dels ciutadans.