Susanna Barquin - Last comments

In response to: De fantasmes

Chuan Chusé Bielsa — 2007-04-03T04:05:05+01:00

Efectivament, amic, "d'amor".

De totes formes, haig de recon�ixer que, encara que la situaci� de les lleng�es aut�ctones a l'Arag� �s ben trista (pel que fa al seu reconeixement oficial, per exemple), �s veritat que el pessimisme �s la pitjor f�rmula per continuar treballant per all� que estimem. Com tamb� �s veritat que l'ironia, si pot donar ocasi� a equ�vocs greus d'interpretaci� o a enfortir el mateix pessimisme, francament no serveix de gaire cosa.

Endavant, doncs, catalans, valencians, andorrans, mallorquins, eivissencs, menorquins, rossellonesos, algueresos, franjolins-aragonesos... amb la vostra meravellosa llengua, que vaig aprendre ja d'adolescent per pur amor de la seva bellesa.

Certament no hi ha res m�s contemporani que parlar una llengua que en alguns aspectes t� problemes per normalitzar-se
plenament. Tamb� la nostra Terra est� una mica malalta. I continuem tenint ESPERAN�A. Ens caldria reverenciar l'IL.LUSI�, tal com feia Frederic Mistral.

Chuan Ch. Bielsa

In response to: De fantasmes

Anonymous — 2007-03-30T21:02:03+01:00

D'amor, home!

In response to: De fantasmes

Chuan Chusé Bielsa — 2007-03-27T04:25:34+01:00

He sentit avui dir per part d'alguns responsables, amb motiu de la pr�xima Fira del Llibre de Frankfurt, on pr�ximament ser� invitada d'honor la cultura i la llengua catalana, que el catal� �s la setena llengua m�s parlada de la Uni� Europea, i que es parla a quatre estats. Doncs, s�, si paro esment, aix� �s. Jo tamb� voldria ser optimista. Per�... tamb� el kurd �s parla molt avui, i fins el tibet�. Per�, i en el futur?

La llengua solament es mant�, i a dures penes, a algunes zones del Principat. A la resta est� ferida de mort, en clara recessi�. Aquesta �s la realitat. Ara, posats a ser optimistes, jo tamb� ho podria ser. Una altra vegada ho ser�, perqu�, si no �s aix�, senzillament no es pot viure. El somni alimenta tant com el menjar.

Ah! I m'he oblidat parlar de la situaci� ling��stica concreta a l'Arag�. No s�, m'entristeix darrerament parlar de l'Arag�. Jo tamb� estic malalt de mort pel meu pa�s. Com l'aragon�s i el catal� de l'Arag�.

Chuan Chus� Bielsa

In response to: Fragments de carretera

Susanna — 2006-11-30T17:13:57+01:00

Sort que he anat a la perruqueria!

In response to: Fragments de carretera

Jordi — 2006-11-29T02:53:00+01:00

L'�ngel Petisme �s simplement un geni.
Aquesta setmana ser� a Barcelona.

Jordi,28 de novembre de 2006

In response to: La llengua, un bé públic

Susanna — 2006-08-20T17:49:33+01:00

Tens ra� Chuan, no hi ha articulaci� pol�tica conjunta, segurament perqu� pesen massa les dimensions cl�ssiques, all� de les esquerres i les dretes. Si no fos per l'entusiasme, que a vegades se'n va de vacances... En fi, cal continuar, d'una altra manera, haur�em perdut definitivament.

In response to: La llengua, un bé públic

Chuan Chusé Bielsa — 2006-08-11T03:01:23+01:00

Dif�cilment trobar�em una terra on fos m�s dif�cil i m�s ingrata la lluita per la dignificaci� de les seves lleng�es que l'Arag�. I aix� ho sabem tamb� els que lluitem pels drets dels parlants de l'aragon�s.

La lluita per aquesta dignificaci�, a l'Arag�, no t� una bona articulaci� pol�tica. Ni tans sols els parlants d'aragon�s i catal� d'Arag� anem plegats... Aix� va la barca dels nostres parlars, cap a l'abim.

Ara, tampoc no cal menystenir l'ENTUSIASME en la lluita per una llengua. En l'�mbit de Fablil�ndia encara n'hi ha, d'entusiasme, i molt. Aix� ens salva, per ara. Per ara...

Chuan Chus� Bielsa
www.juanbielsa.com

In response to: La llengua catalana i els seus models literaris

Susanna — 2006-07-17T19:47:07+01:00

Hi estic d'acord: tenint la norma molt present, juga als desafiaments... Aquest �s el repte, eixamplar la llengua per crear.

In response to: La llengua catalana i els seus models literaris

Juan Bielsa — 2006-07-15T17:03:53+01:00

�s cert que li cal un est�ndard, o diferents est�ndards, a qualsevol llengua, i sense una adequada normativitzaci� i normalitzaci� a tots els nivells �s impossible la superviv�ncia d'una llengua, majorit�ria o minoritzada, per� crec que aix� cau m�s el domini dels fets pr�ctics, pol�tics (perqu� sempre hi ha pol�tiques ling��sticas, por acci� i omisssi�).

En el terreny de la literatura, crec que entrem en una zona relliscosa, en parlar d'est�ndard. La literatura �s un art. L'artista t� les seves llibertats, l'exercici de les quals en el passat suposava els seus perills.

A mi personalment, en art, m'agrada el dissens, l'exercici d'una creativitat que, tenint la norma molt present, tamb� hi juga, fa desafiaments. Ja fa temps que vaig deixar de ser un empedre�t lector de novel.les en castell� i catal�. N'hi ha massa que son de cartr� pedra, sense singularitat, ben acomodadetes a la norma, sense desafiaments a la convenci�, previsibles en tot, ben pentinadetes, ben formaletes.

In response to: La llengua, un bé públic

Rody — 2006-05-04T13:44:34+01:00

Jo crec que nom�s es pot crear (a certs nivells) seriosament i efica� en una llengua, que �s la pr�pia, aquella en qu� has obert els ulls. I els catalans em sofert i sofrim tantes digl�ssies (em puc imaginar com ha pogut ser a la Franja!) que quasi ens han suposat mitja par�lisi, perqu� molts hem hagut de guanyar nosaltres mateixos la compet�ncia en la nostra llengua. Esperem que tothom s�piga fer el que cal per prestigiar la llengua a tot arreu, i amb la discreci� necess�ria per no aixecar oposicions emocionals ximpletes! I els talents individuals hi fant molt, com a refer�ncia.

In response to: La culpa és del Xa-xa-xa

Rody — 2006-04-22T09:46:22+01:00

Benvolguda Susanna, ja t'ho confessar� de paraula en alguna conversa que tindrem quan ens vagi b�... S�n secrets d'estat que tenen a veure amb certes armes de seducci� massiva...

In response to: La culpa és del Xa-xa-xa

Susanna — 2006-04-21T20:29:10+01:00

M'alegro de llegir-te, Rody, i et confesso que trobo a faltar les llargues converses que manteniem fa un temps. Estimat amic, de deb� et vas confabulat amb la Rice?

In response to: La culpa és del Xa-xa-xa

Rody — 2006-04-20T10:43:32+01:00

Interessant. �s curi�s comprovar com una gran part de la conducta humana es pot comparar amb la dels animals. En principi, semblaria l�gica la conducta agressiva, l' afirmaci� de l'individu enfront d'altres organismes. Per� hi ha una altra gram�tica secreta de l'exist�ncia, potser inefable. Konrad Lorenz explica en "Sobre l'agressi�" que els animals tenen conductes ritualitzades i descriu com uns simis mascles que va observar varen realitzat un ritual de lluita i agressi�. El ven�ut li va "posar el cul" al vencedor, que arrogant, se'n allunyava. Llavors, el vencedor li va fer, sense gaire convicci�, una pseucoc�pula. Un exemple etol�gic on el ven�ut "demana" al vencedor que exerceixi, per "evitar un mal major" no real, sin� ritual, que seria l'anorreament del perdedor. Suposo que en els humans �s m�s matisat, m�s metaf�ric. En casos especials potser arribi a sol.licitar la flagel.laci�, com un cas que vaig saber, on un home va oferir-li a una noia atractiva diversos fuets, per triar :)

In response to: La llengua catalana i els seus models literaris

Susanna — 2006-03-10T18:54:25+01:00

Cert, i no m'oblido d'afirmar que tan leg�tim �s mirall com espill o a l'inrev�s, fins i tot es pot optar per ser pr�dig en dialectalismes en un entorn determinat o en una publicaci� determinada. Ara b�, l'�s de dialectalismes, per se, no altera la qualitat de l'escrit. Tanmateix, m'interessava incidir sobretot en la necessitat de crear nous models literaris, ja que tenim nous models de vida... Sort que em queda Paul Auster, per cert, magn�fic a Brooklyn Follies ("Buscava un lloc tranquil per morir...")

In response to: La llengua catalana i els seus models literaris

Guineu — 2006-03-10T17:27:24+01:00

Tins ra�. La quantitat major o menor de dialectalismes no fa millor ni pitjor un text, per� s� pot fer (tant pel costat dialectal com pel costat de l'as�psia neutra) que l'escriptor se sinta m�s o menys a gust amb els seus textos. Cadasc� s'emmiralla en l'espill que li agrada.